MEVA TEORIA: SOM SOCIETAT DE TRES GÈNERES

PROPOSO IGUALTAT DE GENERES,PER MI SON 3

PROPOSO IGUALTAT DE GENERES,PER MI SON 3

Continuació i o segona part, de l’article també escrit al meu bloc el dia 8 d’octubre del 2014.

Com deia en el citat anterior article, jo tinc la meva teoria, i la crec, que la nostra societat, està formada per tres gèneres i no nomès dos ( home i dona ) com la gran majoria creu.

Realment, per regla general, crec que la societat encara no està preparada per acceptar amb normalitat aquest tercer gènere, i molts opten, per alguna u altra manera per un cer grau de discriminació, ara entendreu o no quan digui quin és el tercer gènere.

Per mi, el tercer gènere, son els discapacitats ( tota la gent amb mi nusvalia física o i psíquica, i o en procés malalties mentals, etc?

Segons quins graus de mi nusvalies ( síndrome down io similars ) abans tenien una vida més limita, morien més joves i gracies a una societat més avançada i moderna, que ha augmentat la seva qualitat de vida, a la qual tenen dret, i abans la gent d’ells s’en amagaven i o els tenien tancats a casa sense sortir i o segons quins centres excloents de la societat.

Aquí amplio lo parlat al anterior article. Crec que societat s’ha de preparar en igualtat als tres gèneres: home, dona, i discapacitats.

Es tracta de que tinguin les mateixes oportunitats els tres per igual lo millor que es pogui.

Que tinguin dret a formació reglada i o adaptada, promoue que no s’ha d’excloure ningú ni que tingui discapacitats (acabar amb allò que gent senyala i diu mira..) i ensenyar que això no està ben fet, ja que és manera d’excloure i o apartar de la societat.

També cal mirar reintegrar a la societat, a tots els discapacitats cobren paga – pensió i o els que treballen, fer-los partíceps de trobades, participar en actes , reunions, associacions, etc on la integració ha désser a peu de carrer.

D’aquests, els que cobren paga, crec seria una bona opció reduir-los un xic la paga i integrar-los als que es puguin en certa mesura, a la vida laboral, amb horaris flexibles, cas per cas, buscar quins horaris son més rendibleso eficients.

I en tot cas, la molta gent cobren, ni que no siguin eficients, que cobrin igual, però els facin sentir útils i que pertànyen a societat, buscar feinetes i coses que puguin fer, encari no produeixen valor en diner però si valor humà.

Això, és per fer entendre que, la societat no té que només mirar home i dona, el tercer gènere els discapacitats, estan en molta més desigualtat social, i marginada per tota la gent que els mira malament, pels que s’aparten pel que diran, als que els senyalen, als que s’en riuen, etc a tots aquests, els dic, que no saben el que es perden, son gent genial, si fessin l’esforç entendre’ls i o adaptar-s’hi, s’adonarien que ells ens poden aportar també molta humanitats, apreci sincer i no interessat, també veurien que no per ser discapacitats deixen de pensar, o deixen de ser intel•ligents.

Si us plau, comenceu ja a actuar millor i queixar-vos menys, i acceptar d’una vegada en la igualtat dels tres gèneres que tenim.